carlos soreto scribeva:1. Esperanto tenta esser latinesc per su apparentia general sed illo contine etiam parolas ex altere linguas, selecte arbitrarimente, como
"shajni", ex parola german "scheinen" = "apparer", "anstatauigi", ex parola german "anstatt" = "in loco de".
Parolas arbitrari ex varie gruppos lingual face Esperanto nimis bastardic.
Io non pensa que Esperanto tenta esser latinesc; Esperanto ha su proprie "personalitate" e non tenta similar con ulle lingua (isto lo face Interlingua, non Esperanto). Benque io non es germanic, io gusta parolas como "shajni" o "anstataui" e non vide ulle problema con illos. Bastardic? Io non vide Esperanto como bastardic pro isto.
carlos soreto scribeva:2. Le fin de plural "j" es infortunamente selecte. Multe litteras "j" al fin de parolas (aj, ajn, oj, ojn) face esperanto tautonomic e visualmente fede.
Io gusta le plural finite per "j". Io lo trova agradabile oralmente e visualmente, non me pare un selection infortunate ni pensa que illo face Esperanto tautonomic. In francese, espaniol o portuguese, per exemplo, on repete constantemente le "s" del plurales ("mucha
s flore
s bella
s y grande
s hay en lo
s jardine
s de la
s plaza
s vieja
s") e isto molesta a nemo.
carlos soreto scribeva:3. Benque Esperanto tenta apparer principalmente latinesc, Zamenhof adoptava phonemas que non existe in latino. Ille voleva rationalisar le scriptura de Esperanto per adoptar un littera pro cata sono e vice versa. Iste scopo era complite per usante signos diacritic ("cappellos" super le consonantes). Ille abandonava alicun litteras latin "inutile", como "q" (= "k") e "x" (= "ks"), e intertanto introduceva nove litteras a pena trovabile in altere linguas del mundo.
Il se tracta del consonantes "c", "g", "h", "j" ja "s" con le signo de accento circumflexo. Tal litteras son difficile de trovar in imprimerias e require configurationes special in computatores. Pro isto, principalmente in Internet le esperantistas mesme son frequentemente fortiate a substituer tal combinationes de litteras per characteres. Le "c-circumflexo", per exemplo, pote esser trovate como "c^", "^c", "ch" "^c", "ch" o "cx" in sitos de internet, secundo le gusto del scriptor.
Io gusta le literas con "cappello". Illos me pare belle. Il es certe que a vices es difficile o impossibile utilisar iste characteres, ma le Fundamento previde isto e permitte substituer los per "ch", "gh", "jh", "sh" e "u". Le altere systemas non es basate sur le Fundamento. Nulle problema dunque, o al minus nulle problema importante.
carlos soreto scribeva:4. Le conjunction "kaj" es un specialmente mal selection. Proque iste parola ex le greco antique, inhabile e alien pro le tempores moderne, quando il ha latin "e" e "et"? Anque "jes" (si) care stilo.
Io gusta multo le parola "kaj". Io lo trova multo sympathic, multo attractive, con un belle son e facile a memorisar. "Kaj" es un de mi parolas preferite de Esperanto e illo me pare un bon selection.
Que "kaj" proveni del greco antique non es un problema. Interlingua utilisa multe parolas del latino, jam extinguite del linguas romanic, como "nimis" (que tu utilisa in iste message), que solmente pote comprender illes qui ha studiate latino; on poterea anque dicer que tal parolas face Interlingua troppo latinesc, troppo antique, troppo difficile, troppo caricatural e mesmo troppo pedante.
carlos soreto scribeva:5. Benque Esperanto es un honorabile curiositate historic e expressibile per se, illo non face le honores de nostre legato roman como le lingua universal de Europa. Pro isto illo es nimis grottesc e caricatural.
Ma tote le populos del mundo non parla linguas romanic. Esque Esperanto es grottesc e caricatural solmente proque illo simila plus con le linguas romanic que Interlingua? Esque le linguas latin es le mesura de tote le cosas?
Interlingua es certemente plus facile a apprender que Esperanto pro le homines qui parla linguas latin, ma non pro un germano, un japonese o un anglese.
On lege sovente multe criticas a Esperanto, ma le supponite errores que iste criticos signala frequentemente como exemplo me pare generalmente poc succedite, como illes que tu ha ponite in iste message.
Tamen, il ha alteres aspectos de Esperanto que si me pare multo criticabile, ma que, paradoxicamente, multe pocos critica. Per exemplo, le pronomines personal ha un son troppo simile, specialmente "mi" (io) e "ni" (nos), e isto pote ducer frequentemente in confussion, super toto in ambientes ruitose o in parlar per telephono. Istos es le errores de Esperanto que interessa a me, aspectos del lingua que pote ducer in confussion, que pote causar ambiguitate o que pote difficultar le communication; non questiones de gusto personal super le aspecto del lingua o le selection de su vocabulario.